22 ene. 2017

La metamorfosi dels insectes

Dimecres, 18 de gener va venir Xavier Bellés, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) per parlar de la metamorfosi dels insectes. I les preguntes proposades per emmarcar la tertúlia són què fa que els insectes tinguin aquest èxit evolutiu? Per què colonitzen àmbits tan diferents en els seus diferents estadis de vida: larva, adult? Què provoca aquests canvis? Quan els humans hàgim desaparegut, restaran els insectes; què els fa superiors a nosaltres?

16 dic. 2016

Volar amb fàrmacs

Ahir dimecres, 14 de desembre, en el darrer cafè científic de tardor, Marta Torrens, psiquiatra, Parc de Salut Mar-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ens va explicar què vol dir volar amb fàrmacs, una altra forma de volar que ens proporciona l’efecte d’alguns fàrmacs al cervell.

Quina mena de substàncies ho aconsegueixen? Com arriben al cervell? Quina empremta hi deixen? Per què creen addiccions? Per què han existit des de sempre els psicotròpics i per què també els animals en fan ús?

22 nov. 2016

Per què volen els avions?

Al Cafè Científic de la Casa Orlandai, dimecres 16 de novembre va venir Josep Losantos, pilot comercial d'avió i enginyer tècnic industrial per parlar sobre per què volen els avions?

Molts de nosaltres ens hem preguntat com és que poden volar, en pujar-hi. Què fa que un aparell carregat de persones sigui capaç de mantenir-se enlairat? Com ha d’estar dissenyat per aprofitar els fluxos d’aire? Quina és la força de l’aire? Com assoleixen la velocitat necessària? Quines formes de volar tenen els avions?

24 oct. 2016

La conquesta de l'espai

Dimecres, 19 d'octubre va venir Carme Jordi Nebot, física, professora de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) per parlar sobre la conquesta de l’espai. Vam centrar la xerrada entorn les següents qüestions: volar més enllà de l’estratosfera és possible, com ho va somniar la ciència ficció. Quina necessitat hi ha d'observar des de l'espai? Què es pot fer i què no es pot fer des de la Terra? Quins són els projectes més rellevants? Com se gesta un projecte espacial? Quins són els avantatges i els desavantatges dels vols tripulats?


24 sept. 2016

Les fantàstiques migracions dels ocells

Hem encetat el curs de cafès científics a la Casa Orlandai. Aquesta tardor els dedicarem a aprendre sobre diferents qüestions relacionades amb la possibilitat de volar. Parlarem sobre el vol dels ocells, el vol dels humans gràcies a la tecnologia. I, finalment, clourem el trimestre volant des del sofà, amb fàrmacs.

Dimecres 21 de setembre, amb l'ornitòleg Sergi Sales vam parlar sobre les fantàstiques migracions dels ocells. Sergi va arribar a l'ornitologia des de l'enginyeria agrònoma, des de les tècniques de l'alimentació va poder dedicar-se professionalment al seu hobby, especialment als ocells de secà.

17 jun. 2016

Les ones gravitatòries

Ahir dimecres 15 de juny, al Cafè Científic de la Casa Orlandai va venir Roberto Emparan, investigador ICREA al Departament de Física Fonamental (ICC-UB), per parlar d'ones gravitatòries. Abans de començar el felicitem perquè li ha estat atorgada una Advanced Grant de l'ERC (European Research Council). Amb aquesta beca, ens confessa, té cinc anys per a buscar una nova forma d'estudiar els forats negres sense preocupar-se pel finançament.

Una nova col·lisió
Roberto ens explica que ell estudia els forats negres i que, en el mateix moment en què nosaltres som al cafè científic, a San Diego, la col·laboració científica LIGO explica en una roda de premsa que s'ha detectat una nova col·lisió i fusió entre dos forats negres, semblant a la que es va detectar el setembre i es va fer pública el febrer.

30 may. 2016

Les transicions del coneixement

Dimecres passat, 18 de maig vam parlar sobre les transicions del coneixement amb Agustí Nieto-Galán, del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC), a la UAB. Ens vam remetre a les preguntes esbossades per encetar la conversa: com ha canviat el coneixement de la natura al llarg de la història? Es un procés acumulatiu, de progrés inqüestionable, o més aviat un camí traumàtic ple de ruptures, controvèrsies i revolucions? Podem separar el nostre coneixement de la natura del de la societat? I, entorn d'elles va girar la conversa.

21 abr. 2016

Les transicions biològiques: els organismes multicel·lulars

Dimecres passat, 13 d’abril, va venir Iñaki Ruiz-Trillo, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), ICREA, per parlar-nos de Les transicions biològiques, concretament del pas d'organismes unicel·lulars a multicel·lulars.

Iñaki és biòleg per la Universitat de Barcelona, va fer la seva tesi doctoral al Departament de Genètica i va fer el post-doc a la Universitat de Dalhousie, a Halifax (Nova Escòcia, Canadà). Es va reincorporar al sistema de recerca català el 2007 amb un contracte ICREA.

Iñaki ens confessa que durant el seu doctorat va decidir que volia estudiar l'origen dels animals, que ningú no ho havia fet; i que a Canadà va aprendre a fer la pregunta correcta. En reincorporar-se a Barcelona, amb l'equip que ha creat estan buscant les respostes.

30 mar. 2016

Cómo el cine y la televisión colaboran en la transmisión del conocimiento científico?

El miércoles 16 de marzo vino Carlos Tabernero, profesor del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC), de la UAB, para hablar sobre cómo la práctica de la medicina y los avances médicos se ven reflejados en el cine y en la televisión.

Una carrera
Carlos se formó como biólogo molecular. Al terminar su tesis en la Universidad de Salamanca fue a pasar un verano en Estados Unidos, para estudiar el material genético del retrovirus del VIH. Finalmente estuvo seis años trabajando en los National Institute of Health, concretamente en el National Cancer Institute, estudiando el transporte genético a través de la membrana nuclear.

18 feb. 2016

¿A qué nos referimos cuando hablamos de escepticemia?

Ayer miércoles diecisiete de febrero, vino Gonzalo Casino, periodista científico, director de Escepticemia, para contarnos justamente a qué nos referimos cuando hablamos de escepticemia. Vino cargado con veinte volúmenes de su libro Escepticemia, editado por la Fundación Dr. Antonio Esteve (al que se puede acceder en formato pdf y del que se pueden solicitar copias).

[La imagen adyacente está en la portada del libro Escepticemia y su autoría también debe ser atribuida a Gonzalo Casino.]

¿Qué significa escepticemia?
Escepticemia significa “escepticismo en la sangre” (de “escepticismo” y “emia” o “hemia"=sangre; igual que glucemia significa “glucosa en la sangre” o colesterolemia significa “colesterol en la sangre”).