23 mar. 2012

Història demogràfica de Sarrià

Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

Aquests llibres d'esposalles, que la Catedral de Barcelona té recollits des de 1451 fins al 1905, són una font rica d'informació, ja que hi consta el nom dels contraents, l'estat civil, la professió, la parròquia on contreien matrimoni i el pagament. Així es pot fer un estudi transversal del nivell social segons la parròquia. Per què es va aturar el 1905? doncs perquè va canviar la tecnologia, i el recull del pagament de la taxa es va fer d'una altra manera i la recollia la parròquia. En total hi ha set-cents mil matrimonis celebrats en dues-centes parròquies, recollits en vuitanta o noranta llibres, durant cinc segles. El buidat l'han fet trenta-cinc persones.

A les parròquies de Sarrià, entre 1451 i 1861 es van celebrar uns 3.600 matrimonis, segons els llibres d'esposalles. La major part (entorn el 70%) dels contraents eren pagesos. El lloc de residència dominant era el dels marits, és a dir, que la dona era la que es desplaçava. Els cognoms més freqüents són Piera i Amat; després Casanoves i Serra. Els noms més abundosos: Joan, Josep i Francesc. A diferència d'altres parròquies, Vicenç era més freqüent. Entre les dones, el nom més freqüent amb diferència era Maria; després, Eulàlia i Teresa. Es veu també com al 1860 el contingut d'aquests llibres, que abans era català, passa a ser en castellà.

Més informació: L'arxiu del matrimonis de la Catedral permetrà fer el major estudi demogràfic de Barcelona.
Approaching migrations through family names, the Barcelona Area (1451-1905)

No hay comentarios:

Publicar un comentario