17 may. 2013

Els cicles en els sons de la natura

Abans d'ahir, al cafè científic de la Casa Orlandai de dimecres 15 de maig va venir Eloïsa Matheu, biòloga, fundadora (amb la seva parella, Francesc Llimona, que ens va venir a parlar sobre els Espais naturals a Collserola) d'Alosa, sons de la natura, per parlar-nos sobre Els cicles en els sons de la natura. El pas del temps es reflecteix en la natura i no només en el seu aspecte, també en els sons que en rebem. Quins canvis es detecten pel so? Com els interpretem?
Sonoteques enciclopèdiques Eloïsa ens explica que va iniciar-se en aquesta afició als vint-i-set anys, quan va conèixer el francès Jean Roché, que feia enregistraments. Es volia dedicar a estudiar alguna qüestió relacionada amb animals, ocells probablement, però la trobada li va enfocar el futur. En tornar a Barcelona es va comprar un cassette per enregistrar cants d'ocells. La va posseir una febre enregistradora, per tenir tots els cants de tots els ocells. Més tard, també altres animals, com ara amfibis (batracis, concretament); i, més recentment, insectes.

La bioacústica és una ciència nova, perquè fins fa poc no es podia enregistrar el so dels animals; era molt difícil de descriure'l, a més, per la qual cosa no es feia servir el so característic dels animals per a identificar-los. Si ho feien els experts, però no es podia fer acadèmicament. Ara, fins i tot es pot gravar sota l'aigua i s'ha trobat que els peixos, que ens pensàvem que eren muts i sords, emeten sons per a comunicar-se.

El coneixement d'espècies, ara, permet anar una mica més enllà i realitzar estudis de biodiversitat i estat d'ecosistemes. Per exemple, se situen micròfons en una extensió d'aiguamolls, amb l'objectiu de conèixer el nombre de bitons (Botaurus stellaris) que hi ha. Es preparen models matemàtics per trobar el nombre d'individus i, així, es pot determinar la densitat demogràfica de l'espècie. Ara, de moment, aquests estudis es fan en ambients senzills.

Paisatges sonors
Més endavant, va dedicar-se a enregistrar els paisatges sonors que caracteritzen el moment del dia i de l'any d'un determinat espai. No és el mateix un alzinar un matí d'estiu, que una estepa oberta una nit de tardor. Per a prendre el so dels arbres d'un bosc, situen micròfons de contacte.

Els ocells canten diferent si són a un bosc o a un prat, atès que en el bosc hi ha un emmascarament del so per la reflexió a les fulles, i perd la nitidesa. Els ocells de les denses selves tropicals, per exemple, emeten sons senzills de modulació lenta; mentre que els ocells que canten en espais oberts poden emetre xiulets que es propaguen més fàcilment.

A la ciutat, els ocells han de prendre mesures per a la contaminació acústica, que emmascara els sons. En alguns casos s'ha detectat que canten més fort; en altres, més agut, perquè la contaminació és un so greu; o bé que canvien els hàbits, com ara les merles que s'enfilen dalt de les antenes per a ser sentits fins a més lluny, per comptes de cantar amagats, com ho fan al bosc.

Quins ocells canten?
Els ocells canors són bàsicament els de la família dels passeriformes. I els més reconeguts pel seu cant són els canaris (Serinus canaria), els passerells (Carduelis cannabina) i les caderneres (Carduelis carduelis). Respectivament són canarios, pardillos y jilgueros.

Com canten?
Els ocells emeten sons entre els 40 a 60 hercis (hz) i els 20.000, en l'espectre audible per a nosaltres i fins als 80.000 hz. Per sota dels 40 hz hi ha els ultrasons, sons aguts que emeten els quirópters, per exemple, i que els serveixen com a ecolocalització. I, per sobre dels 20.000 hz (i fins als 100.000 hz), hi ha els infrasons, sons molt greus que emeten alguns animals, com ara els elefants, que poden fer fins a 25 ó 30 veus, i que són capaços de recorrer i ser sentits a molts quilòmetres de distància.

Per aprendre a cantar, els ocells han hagut de sentir cantar els pares o altres membres de l'espècie; tot i que solen tenir un cant fixat característic de l'espècie. L'òrgan emissor de sons en els ocells és la siringe, que se situa a la base de la tràquea. Fa com una Y, de manera que té dos centres de producció, cada un vinculat a un bronqui. Així, els ocells, tot i haver après el cant dels pares, han de practicar fins a emetre'l amb expertesa, perquè poden modular el so en obrir i tancar la boca.

Per què canten?
Els ocells acostumen a cantar per delimitar el seu territori, per identificar-se i per atraure femelles; pel comportament, s'atribueix el significat del cant. Hi ha diversitat de sons, d'espècie, de regió i d'individu. Per exemple, un pinsà diu: "Hola! sóc un pinsà de tal localitat; sóc jove -és a dir, tinc capacitat per a reproduir-me", i, si és un mascle experimentat: "Aquest és el meu territori".

Hi ha cants d'alarma, de contacte, d'estrès, d'haver trobat una font d'aliment. També pot ser que, senzillament, vocalitzin, segons alguns autors. S'ha intentat d'aprofitar aquesta situació per espantar ocells, per exemple, els estornells (Sturnus vulgaris) que embruten tot el que els queda a prop, amb crits de falcó (Falco), un seu depredador. La primera vegada que senten el crit, marxen; no més.

Quan les femelles senten el cant de reclam d'un mascle de la seva espècie, van a visitar el territori, i trien el que més els agrada. S'ha posat transmissors a femelles de boscarla (Acrocephalus) i s'ha vist que visitaven força nius en un territori relativament gran, abans de decidir emparellar-se amb un mascle concret. A l'Africa central, els teixidors (Ploceus) mascles fan els nius. Les femelles visiten els nius, entren i surten, i, finalment en trien un per aparellar-s'hi.

El gall fer (Tetrao urogallus), urogallo en castellà, té un comportament especial a l'hora d'aparellar-se. Els mascles s'ajunten en un cantador (cantadero, en castellà). Canten tots els mascles alhora, exhibint les plomes de la cua desplegades per atraure les femelles, que s'acosten a triar-ne un per a fer parella. A mesura que les parelles es consoliden, van restant menys mascles cantant.

D'una altra banda, atès que, entre els ocells, els que tenen sons més complexos són els passeriformes; en general, no presenten gaire dimorfisme sexual, la diferència la marca el cant. Ara bé, si les femelles són les que cuiden del niu i incuben els ous, són de plomatge més discret per no ser distingides.

Quan canten?
Hi ha un moment del dia en què els ocells canten tots alhora; és just abans de sortir el sol, el moment que els anglesos en diuen down chorus, és el concert de matinada. Hi ha un dia l'any que s'anomena el down chorus day, és el dia triat perquè a tot el món aficionats es trobin per seguir el moment explosiu del cant al seu entorn. Es pot pensar que en tot moment hi haurà, durant 24h, persones escoltant el cant dels ocells.

Quan se sent el cant dels falciots (Apus apus), es pot pensar que ha arribat la primavera. Tot i això, pot ser que no siguin els primers en arribar, ja que ho són els ballesters (Apus melba), de la mateixa família, però més grans i amb la panxa blanca, que van camí del nord.

Els primer que se senten quan arriben, tant al dia com a la nit, són els rossinyols, amb el seu cant tan elaborat adreçat a les femelles; el cant territorial és més simple. Un cop han posat els ous, però, els rossinyols deixen de cantar per atraure femelles.

Tant els rossinyols com els falciots són ocells migradors, que passen l'estiu aquí. Migradors hivernants a la península ibèrica són les grues (Grus grus), que van a Villafàfila i a Gallocanta, on es poden trobar fins a 140.000 grues (hivern de 2012).

Els ocells migradors (en les seves rutes tant cap al nord, a la primavera, com cap al sud, a la tardor), passen per la península Ibèrica; solen travessar el Pirineu per les valls més baixes de Navarra. El desplaçament que poden fer és espectacular perquè els rossinyols, per exemple, arriben fins al sud del Sàhara; tenint en compte que poden viure fins a quatre o cinc anys, és espectacular la distància que recorren per la seva minsa mesura.

Hi pot haver especiació, pel cant?
De vegades, hi pot haver separació d'espècies pel cant. Per exemple, alguns exemplars de raspinell comú (Certhia brachydactyla) arriben fins al Pirineu; mentre que hi ha el raspinell pirinenc (Certhia familiaris). Són espècies de morfologia molt similar, però que canten ben diferent. No es barregen.

O bé, de vegades, el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i el mosquiter ibèric (Phylloscopus ibericus), amb una població estable a Galícia i el NE de la península Ibèrica. A les regions que comparteixen, de vegades s'hibriden, tot i que el seu cant és ben diferent.

Se'ls pot ensenyar a cantar?
Els ocells aprenen a cantar escoltant, per això, alguns especialistes en ensenyar ocells a cantar, els posen gravacions. Ara bé, depèn de l'espècie tindrà més o menys èxit. Els pinsans (Fringilla coelebs) neixen a la primavera, quan aprenen a cantar; desprès, no n'aprenen més. La segona primavera, balbucegen, ja que aprenen a fer servir l'aparell fonador. Però aleshores ja tenen el repertori de quatre o sis cants diferents que els acompanyaran tota la vida. Els individus que neixen més aviat, seran probablement els que aprenen més, atès que tenen més temps fins que se separen dels pares.

Estius silenciosos
Amb la quantitat d'insecticides, cal pensar que els estius són més silenciosos que no eren abans, com la primavera silenciosa descrita per Rachel Carson.

A tot això hem escoltat paisatges d'un alzinar a primera hora del matí a la primavera, a Monfragüe, on destacaven una merla (Turdus merula), un pit-roig (Erithacus rubecula), un tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i un rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Hem sentit també una nit d'estiu a un prat de la Cerdanya amb els grills, i recordem Microcosmos, pel·lícula francesa de de Claude Nuridsany e Marie Pérennou, sobre 24 hores en un prat. De la tardor sentim el paisatge sonor d'un bosc a la serra de Boumort, amb un cérvol (Cervus elaphus) bramant.

Com va començar tot?
Tot i que Eloïsa ja ens ha explicat com va començar a enregistrar, acaba la sessió explicant que li agrada escoltar la natura, per això es va dedicar primer a enregistrar cants d'espècies i després paisatges sonors.
per anar a gravar, la primera qüestió important és triar el lloc i arribar a bans de l'hora que es vol enregistrat. Cal anar sola, apagar el mòbil, és clar; no dur roba sintètica. L'equip consisteix d'un micròfon direccional, parabòlic, i d'una gravadora de qualitat. Ara, Eloïsa organitza tallers de cap de setmana per a reconèixer ocells, a reeducar la forma d'escoltar i comprendre els paisatges sonors del nostre entorn. I el pas del temps en la natura. Ens encantaria que vingués a Sarrià.

Més informació a Cosir i repuntejar
Joc per reconèixer el cant dels ocells (11/09/2009)
Les merles veïnes (30/06/2010)
Falziots i orenetes (10/08/2009)
Els rossinyols (21/04/2009)
Observar ocells (25/01/2009)
Més que rates i coloms (20/05/2010)
Espais naturals a Collserola (23/09/2011)
Ocells i falsos amics (17/04/2012)

Més informació
Quèquicom: 19/03/2013: Què diuen els ocells?;
Alosa, sonidos de la naturaleza;
Eloïsa Matheu, sons de la natura, en Facebook.
Paisajes sonoros (18/02/2007). Observatori del paisatge
Soundscape (paisatge sonor)
Institut Català d'Ornitologia, ICO
Sociedad Española de Ornitología, SEO
Enciclopedia de las aves de España, Fundación BBVA
Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques, Universitat Politècnica de Barcelona

2 comentarios:

  1. Molt interessant aquesta combinació de coneixement: natura i música, ciència. Estic desenvolupant uns tallers inicialment per nens sobre música i natura, que també pensava anomenar els sons de la natura i he trobat el teu article de l'Eloïsa Matheu que m'ha encantat. Els sons tenen molta informació, connectar-hi és tot un privilegi.

    Fins aviat!

    Joan

    ResponderEliminar
  2. Amb mooolt de retard, moltes gràcies! Espero que els tallers anessin molt bé.

    ResponderEliminar