17 dic. 2013

Les abelles a les ciutats

Dimecres 11 del 12 del 13 a les 19h començava el darrer cafè científic a la Casa Orlandai, dedicat a mirar la ciutat amb altres ulls, per a poder elaborar el mapa verd de Sarrià. Va venir Jaume Cambra, per parlar-nos de les abelles a les ciutats.

Una afició de caire professional
De fet, en Jaume és botànic de professió, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. A les abelles es va començar a aficionar després que son pare fes un curs d'apicultura al Museu de Zoologia, ara fa trenta anys.


Al Museu, situat aleshores al Castell dels Tres Dragons a la Ciutadella, es feia un curs d'apicultura des de fa quaranta-tres anys, fundat per Antoni Vilarrúbia i Garet, vinculat a l'Escola Superior d'Agricultura, aleshores a l'Escola Industrial, al carrer Urgell. Els cursos es van seguir fent fins la dècada del 1980 ó 1990, quan va morir Joan Catalan, el curador de les abelles que va substituir els germans Vilarrúbia. Tot i això, l'apicultura segueix al terrat del Castell, produint entorn 500 kg de mel l'any.

Ara fa uns set o vuit anys, el vicedegà de la Facultat de Biologia, li va demanar a en Jaume de proposar un curs d'extensió universitària, i la proposta va ser un curs d'apicultura ecològica, tot i que la mel ja és un producte natural; però, com una alternativa al sector, amb l'objectiu d'incorporar gent jove. Des d'aleshores el curs se segueix fent, i en cada edició surten entre cinquanta i seixanta persones. Jaume, no ho diu ell, ho dic jo, ha esdevingut un referent en el món de l'apicultura.

El projecte BeeBcn
Hi ha una proposta per legalitzar la presència d'abelles a la ciutat, com es fa a Londres o a Nova York. De fet, l'Ajuntament de Barcelona permetrà la instal·lació de ruscos als terrats d'edificis emblemàtics; però, aquesta iniciativa xoca amb la normativa estàndard municipal que no autoritza la col·locació d'arnes a menys de 400 metres de la presència de cases. Però el mateix Ajuntament les contravé amb les arnes del Castell dels Tres Dragons. Tot i això, no s'han relatat inconvenients que hagin pogut provocar.

No es poden amagar els riscos que suposa tenir les abelles a la ciutat. L'abella, quan pica, fa mal. Però no genera un problema si no s'és al·lèrgic a la picada. Dels més de 230 eixams espontanis que es van recollir a Barcelona durant l'estiu de 2013, no s'ha notificat que hagin generat cap problema. N'hi ha tot sovint, a la plaça de Francesc Macià, de la Revolució, a Diagonal Mar... I es desenvolupa el projecte abelles urbanes, com a indicadores de la qualitat de l'aire de la ciutat. Perquè les abelles, a les ciutats, són un valor afegit.

El valor afegit de les abelles
Les abelles aporten benestar emocional. Tot i ser incertes, difícils de controlar, la incertesa que donen les abelles ajuda a situar-te dins la vida, que ho és tant d'incerta. Ara bé, després de passar un dia feinejant amb elles, el retorn a casa és amb un estat d'ànim tranquil, ple de satisfacció... és una feina ben reconfortant.

Les abelles poden ser recurs pedagògic, perquè tenen un cicle biològic molt interessant. Per tant, no només a escoles, sinó també entre adults, poden generar una sensibilitat social reconeixent el paper que juguen mantenint la biodiversitat dels ecosistemes. D'una altra banda, les abelles poden jugar un paper econòmic. No només per la mel que es pot comercialitzar, sinó també per l'ocupació que pot donar l'apicultura a persones sense feina.

El cicle de les abelles
Les abelles segueixen el cicle estacional. A l'hivern, la seva activitat és més aviat escassa; el niu s'ha reduït, respecte de l'estiu, i la reina minva la posta. Sobreviuen els mesos de fred apilades, amb la reina protegida al centre, per fer pujar la temperatura. Quan arriba la calor, comencen a activar-se i a anar a buscar nèctar per a fer pol·len, fins a un radi de 3 km del seu punt d'origen. Amb l'arribada de nèctar nou, la reina pon nous; així que l'alimentació fa créixer la colònia, hi pot haver entre cinquanta i seixanta mil individus. A la fi de la primavera, cap al maig, es recull la mel.

La colònia d'abelles es manté cohesionada per les feromones. La reina segrega una substància que fa que les obreres la segueixin i les altres reines que hi pot haver (en forma de larva, per exemple) no es desenvolupin. Però quan hi ha molts individus o quan la reina es fa gran, no hi ha suficient aturador i sorgeix una altra reina. Aleshores, la reina vella surt del rusc amb una col·lecció d'obreres que la segueixen i fan l'eixam. Quan les exploradores troben un lloc per a fer el nou niu, abandonen l'indret provisional i s'hi instal·len.

El cicle vital de les abelles és el d'un insecte. La reina pon ous, dels ous sorgeixen les larves i les larves donaran lloc a les abelles adultes, després d'una metamorfosi; en un procés que dura en total uns 21 dies. Un cop nascudes, passen la fase juvenil dins el rusc, fent de mainaderes i de curadores de l'espai, eliminant residus, pintant de pròpolis tot el niu, per protegir-lo de les floridures. En la segona fase de la vida d'abella adulta, surten a l'exterior a cercar mel. És la darrera fase de la vida d'una abella, que pot viure un mes i mig, a l'hivern, i fins a sis mesos, a l'estiu.

Les abelles són vegetarianes, mengen nèctar i pol·len, però en la fase de creixement, també els aminoàcids que necessitarà per créixer. La reina s'alimenta de gelea reial. Mentre que les abelles exploradores i recol·lectores mengen majoritàriament mel, ja que necessiten els sucres per volar.

La dansa de les abelles
Quan una abella exploradora localitza una font de nèctar, el xucla i retorna al niu. Abans d'entrar-hi fa una dansa, que les altres companyes no veuen, ja que són dins, a les fosques. La dansa indica la direcció, respecte de l'angle que fa amb el sol i el niu, i la distància de la font de mel, com més dansi, més lluny es troba la font.

En entrar, els dóna un poc del nèctar que duu i torna a ballar, per indicar la localització geogràfica de la font. Si el que reben és ric de sucres, les abelles se senten impel·lides a anar-ne a buscar. A mesura que avança el dia, per l'efecte sumatori de les diverses abelles, es van reclutant més individus.

El mecanisme de la dansa el va estudiar i explicar l'etòleg austríac Karl von Frisch, motiu pel qual l'any 1973 va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia. Aristòtil ja havia descrit aquesta conducta el 330 aC, en el seu Historia animalium.

Les fonts de nèctar
Com se sap que una mel està feta d'una espècie de planta? En realitat, mai no es pot assegurar. Però si se sap que les abelles fan un recorregut de 3 km de diàmetre, per tant, es poden conèixer les plantes amb flor de l'entorn. I també se sap que les abelles trien les flors més riques de pol·len. Per tant, si a prop hi ha labiades, com ara el romaní o la farigola, es pot tenir gairebé certesa, que les abelles les triaran. Ara, si fa mal temps, o no plou, les mels es classifiquen com de mil flors. A la ciutat, les abelles fan mel de til·ler i d'acàcia, bàsicament.

La fabricació de la mel
La mel és el resultat de l'elaboració de les abelles a partir del nèctar de flors i l'exsudat de plantes, com ara resines o malats, que donen un color més fosc. Les abelles prenen el nèctar i el transformen en mel a base de regurgitar-lo diverses vegades, permetent el canvi químic que provoquen enzims que tenen en el tracte digestiu.

Col·loquen aquest producte, que ja podem anomenar "mel", en cel·les, fins que l'omplen. A fi que s'evapori el 18 ó 19% d'aigua, mouen les ales per generar corrent d'aire. Fan un soroll notable! Quan consideren que tenen la consistència desitjada, tanquen la cel·la amb cera. La gelea reial és una segregació de glàndules de la hipofaringe de les abelles.

La recol·lecció de la mel
Quan arriba el moment de la collita, hi ha diverses opcions per obtenir la mel. Els apicultors artesans recullen la bresca, la segellen (atès que la mel és una solució aquosa i no es bo que s'humitegi més, ja que pot afavorir el desenvolupament de floridures), i la deixen reposar. En pocs dies, en tallen els opercles, i, o bé es deixa 20 dies en repòs, fins que la mel hagi caigut; o bé se centrifuga per accelerar el procès.

La mel industrial es recull en bidons de 300 kg, per a ser transportada. La mel dels supermercats, amb noms de sants, és una barreja per a que sempre tingui el mateix color, olor i gust, i està pasteuritzada per a que no cristal·litzi, de manera que ha perdut totes les seves propietats.

Les propietats de la mel
La mel és un producte àcid, de pH entorn a 4, saturat de sucres, que frenen el creixement de microbis.
Si mai la mel cristal·litza, no l'hem d'escalfar per sobre de 40ºC, ja que perd els aminoàcids, les proteïnes, enzims, i els flavonoides que posseeix. També s'ha d'evitar el desenvolupament de l'hidroximetil-furfural (HMF), producte secundari de la descomposició de la fructosa, present també a la mel, amb la glucosa. L'HMF és tòxic i s'acumula al fetge.

Quan veiem que la mel se separa en dues fases, és que s'ha separat la glucosa de la fructosa. La glucosa, que fa cristalls més grans, va al fons i escup l'aigua, que resta en la fase superior amb la fructosa. Aquesta barreja pot generar HMF, com hem dit abans; i la glucosa, àcid glucònic.

Les abelles i els paràsits
Les malalties més comunes de les abelles són la verroa i la vespa vellutina. La verroa (Verroa destructor) és un àcar que parasita externament les abelles, les debilita, perquè els xucla l'hemolimfa, i pot arribar a destruir una colònia. Comporta una gran pèrdua per als apicultors.

La vespa asiàtica o camagroga (Vespa vellutina) és una espècie invasora que ataca les abelles, molt més agressiva que altres espècies locals que també s'alimenten d'abelles. A la península Ibèrica va entrar pel País Basc, però s'ha anat estenent i ja s'han trobat colònies a La Garrotxa. A banda de destruir els nius, cal esperar que els abellerols (Merops apiaster) també ajudin a controlar la plaga. Son, però, un greu problema.


Les abelles i els contaminants
Quan supera un límit, les belles s'intoxiquen i es desorienten. Per a valorar com els pot afectar a la ciutat de Barcelona, s'han fet anàlisis a abelles que creixen a la Zona Franca i a la Vall d'Hebron. Les de la Zona Franca tenien més metalls a la mel, com ara crom, cadmi i plom; però en cap dels dos casos els nivells superaven els permesos per als aliments.

Això fa que les abelles pugin ser un bon bioindicador, perquè per la seva forma de treballar i el radi d'acció, integren el temps i l'espai, no són les mesures que fan els aparells a dies determinats, sinó que donarien la informació d'un radi de tres quilòmetres durant un any. Ara, certament, no podríem parlar de mel ecològica, segons l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Però no només la contaminació es reflecteix en la mel, sinó també en el pol·len que les abelles duen pesticides als pèls.

El passat de les abelles
Els fòssils més antics d'abelles són de l'eocè, ara fa uns quaranta-mil anys; a l'oligocè, fa vint-i-cinc milions d'anys, ja era una espècie estabilitzada, i al miocè, fa uns tretze milions d'anys, ja s'ha provat que era una espècies social recol·lectora de nèctar.

L'origen de les abelles és del Sud-est asiàtic; Apis mellifera s'ha fet cosmopolita, duta pels humans a diversos indrets del planeta. En alguns viu millor que en altres. A la Mediterrània retornen fàcilment al niu; a la selva, els costa de retrobar el camí, un 10% es perd, quan surten a borinar.

Per afavorir el retorn de les abelles, els apicultors pinten les caixes de colors amb diversos motius, fi que les abelles n'identifiquin la pròpia. De vegades, una abella entra en un rusc que no és el seu. Si va carregada de nèctar i pol·len, la deixen passar. I també s'ha descrit el pillatge de les abelles. Quan un rusc té un eixam feble, abelles d'altres eixams entren per espoliar.

Jaume, on tens els ruscos?
Atès que no li podem fer la pregunta clàssica, perquè ha començat explicant-nos com va arribar a fer-se apicultor, li hem de preguntar on té les arnes. I respon: "Això no es diu mai!" Rient. Ens explica que té 400 arnes, a diversos llocs de Catalunya, que les mou de la costa a zones d'interior, segons la floració. Que té la base a un petit poble de l'Alt Penedès, a tocar amb l'Alt Camp: Masllorenç. I ens recomana a tots que provem alguna vegada de tenir contacte amb abelles.

Més informació
www.abelles.cat.
Apiculturs ecològics associats.
@mz_beebarcelona
Jaume Cambra. Les abelles al laboratori. BTV (28/03/2013)
Jaume Cambra a la televisió d'Andorra: Els apicultors debaten sobre la comercialització de la mel. (08/12/13)

Recol·lectar un eixam (01/03/2013)
Les abelles i els humans (27/01/2009)

The Bee monitoring project by Okno + FabLab Barcelona (02/05/2013)
Entrevista a Jordi Bascompte a El mundo: ¿Qué ocurriría si se extinguieran las abejas? (27/07/2009)
Entrevista a Jordi Bascompte en 3/14: Insectos, un éxito evolutivo. (02/11/2009)

Historia de la apicultura. Universidad de Córdoba
Reconstruyen la historia evolutiva de la abeja doméstica en la Península, que se remonta a un millón de años (08/03/2008).

No hay comentarios:

Publicar un comentario